Ruta barri de Ribera
i Barceloneta
Aquesta
ruta mostra el port per excel·lència. Tota una història amb olor de mar pels
molls i platges més antics de la ciutat. Les Reials Drassanes, el Port Vell, el
Moll de la Fusta,
el Moll de Pescadors, el barri i la platja de la Barceloneta, evoquen
el passat, present i futur mariner de la ciutat. El senyorial front marítim del
Passeig de Colom, mostra la riquesa del comerç a través de la Mediterrània, que té
a Barcelona un dels primers ports en importància. La tornada, pel barri de
Ribera, es una imatge d’èpoques convulses, de setges i destrucció, però que,
com l’au Fènix, sempre a renascut de les seves cendres.
Itinerari
circular
Estació Metro Drassanes L3.- Sortim davant de l’antic
convent de Santa Mònica, actualment, parròquia de Sant Josep i centre d’art.
L’edifici de 1626, te un claustre barroc i una torre quadrada.
Portal de Sta. Madrona.- Anem a la dreta. El nom
d’aquest carrer fa referència a la porta de la tercera muralla de la ciutat
dedicada a Sta. Madrona, copatrona de Barcelona. Hi podem veure, a la dreta,
l’edifici Colon amb 28 plantes, un dels gratacels de Barcelona dissenyat per Josep
Anglada, Daniel Gelabert y Josep Ribas. Més endavant i a l’esquerra, l’edifici
de les Reials Drassanes iniciades per Jaume I, seguides per Pere el Gran i
acabades per Pere e Cerimoniós (+/- 1370). Son les úniques drassanes medievals
conservades del mon. Al arribar al Paral·lel destaca l’angle agut i inclinat de
la muralla capaç de repel·lir les canonades de l’època i que els murs rectes ja
no podien fer.
Av. Paral·lel.- Girem a l’esquerra tot resseguint
el fossar i la muralla que corresponen als segles XIV i XV. Aquesta avinguda va
d’est a oest sobre el paral·lel de latitud 41º 44’. A la dreta i destaquen
tres grans xemeneies de la que fou la fàbrica de conversió de l’antracita o
l’hulla en carbó de coc per fer electricitat.
Reials Drassanes
Plaça de les Drassanes
Plaça de les Drassanes.- Gran rotonda anomenada la Carbonera, doncs es com
un gran plat ple de mineral negre que quant s’escalfa a l’estiu i després plou
fumeja. Serveix per distribuir el tràfic provinent de la Ronda Litoral cap el port.
Pg. de Josep Carner.- Anem a l’esquerra. Veure
ruta 1.
Portal de la Pau.-
Seguim recte,
vorejant per la dreta per davant del monumental edifici de la Duana, obra d’Enric Sagnier
i Pere Garcia Faria al 1900. Destaquen les escultures d’animals mitològics al
fris de la taulada. Al centre, el monument a Cristòfor Colom, (veure ruta1).
Portal de la Pau
Monument a Colom // Moll de la Fusta
Moll de la Fusta.- Anem a la dreta en diagonal, deixant a l’esquerra,
l’edifici de la Junta
d’Obres del Port (ara Port Autònom) de l’arquitecte Julio Valdés. A la dreta i
tenim la passarel·la que uneix aquest moll amb el d’Espanya; es la “Rambla de
Mar” de A. Vilaplana i Helió Piñón. Al costat, l’amarrador de les
“Golondrines”, aquests vaixells turístics que ens porten de passeig pel port.
Al llarg del moll hi trobem diverses escultures i es freqüent trobar-hi alguns
grans velers que poden ser visitats. A l’esquerra, la rasa de la Ronda Litoral i el Passeig de
Colom amb edificis dels segles XVI-XVII. Al número 2 es diu que hi va viure
Miguel de Cervantes. Al final del Moll de la Fusta hi ha el espigó, Moll d’Espanya, amb un
monument als esportistes del mar, l’escultura pop-art “Cap de Barcelona” de Roy
Lichtenstein, la Gamba de Xavier Mariscal i una reproducció del “Ictineu”, primer submarí de Narcís
Monturiol.
La Via Laietana des del Moll de la Fusta // La Gamba de Xavier Mariscal
Moll del Dipòsit .- Seguim
a la dreta pel costat del Palau de Mar, un edifici de maons vermells de l’any
1881, seu actual del Museu d’Història de Catalunya. Segons l’historiador Martí
de Riquer, el combat on fou vençut Don Quixot, Cervantes, el situava aquí.
Moll de la Barceloneta.- Seguim girant a la dreta resseguint el moll amb velers i
iots de gran calat. Antigament, aquest era el moll dels pescadors i s’hi
muntava un petit mercat de vanta directa de peix. Hi podem veure un rellotge
amb forma de far i, que fins el segle XIX va tenir aquesta funció, a l’espigó
anomenat Moll del Rellotge i més enllà, un norai amb unes figures, homenatge
als treballadors del mar. Hi ha una molt bona vista de Montjuïc, Colon, Moll de
la Fusta i la
cúpula de l’església de la
Mercè.
Moll de la Barceloneta
Moll de la Fusta des del Port Vell
Port Vell
Pg. Joan de Borbó.- Es el mateix moll, però
l’espai pel tràfic rodat porta aquest nom. Encastats a terra hi ha uns números
de neó, cada xifra és la suma de les dues anteriors, s’arriba a 21 xifres que
donen 10.346 com a total. És la sèrie de Fibonnaci (Pisa 1170 – 1230). El
monument és de Mario Merz i s’anomena “Crescendo Appare”.
El
barri de la Barceloneta
ocupa una punta del barri de Ribera, mig derruït durant el setge de Barcelona i
enderrocat del tot al 1715 per construir-hi la Ciutadella. L’any
1753, l’enginyer Prosper de Verboom, dissenyà la construcció d’un barri de
carrers rectes, cases de planta baixa iguals i petites perquè ventilessin
fàcilment; un model avançat al seu temps. L’any 1837, el baró de Meer deixà
aixecà únicament un pis, perquè no obstaculitzessin l’artilleria de la Ciutadella. Al
xamfrà del passeig amb el carrer de la Maquinista hi ha la primera casa, d’un to blavós,
que s’edificà a la
Barceloneta i a la cantonada amb Almirall Cervera hi ha els
habitacles de la Confraria
de Pescadors, edifici de planta estrellada, obra de A. Coderch i M. Valls dels
anys 1952-1954. Creuem la Plaça
de Mar amb el conjunt escultòric “Una habitació on sempre hi plou” de Joan
Muñoz i un monument al patí de vela erigit al 1972; aquest enginy fou un invent
català que sorgí a la costa del Maresme.
Passem
sota la gran torre metàl·lica de Sant Sebastià de 78 m. d’alt, dissenyada per
Carles Buïgas al 1926 i que havia de connectar amb l’exposició de Montjuïc de
l’any 1929 però no s’acabà de construir fins el 1931. Davant hi ha el Balneari
de Sant Sebastià i el complex esportiu del Club Natació Barcelona.
Torre de St. Sebastià // Hotel Vela
Pl. del Hotel Vela.- Al final del recinte
esportiu, anem a l’esquerra en diagonal cap al majestuós edifici W Barcelona,
més conegut com Hotel Vela. L’edifici, projectat per Ricard Bofill, inicialment
de 160 m.
d’alçada, va quedar finalment amb 88
m. i fou inaugurat al setembre de 2009. Està ubicat al
punt d’inserció de les platges de la Barceloneta amb l’espigó de protecció del port i
alberga un hotel de cinc estrelles. Les seves façanes, de vidre blau, juguen
com un mirall que va canviant segons la llum. Des de la plaça, en forma de
terrassa elevada sobre el mar es poden contemplar unes de les sortides de sol
més espectaculars de la ciutat.
Pg. Marítim de la Barceloneta.- Tornem enrere per resseguir, ara, la platja. Deixem
l’hotel a la nostra esquena i el complexa esportiu del CN Barcelona a la nostra
esquerra i seguim per un passeig per vianants arran de sorra. Aquest espai era
anomenat Somorrostro i era ple de barraques. Aquí i nasqué la bailaora Carmen
Amaya, que en un dels accessos a la platja hi té dedicada una font
(1959).Vorejant tota la platja hi veiem l’escultura “L’estel ferit” de Rebecca
Horn; son uns cubs d’acer i vidre de 10 m. d’alçada. Més endavant, l’Hospital del
Mar i darrera seu la torre de l’aigua de la Catalana de Gas, d’estil modernista molt
interessant. Al seu costat destaca el singular edifici del Parc de Recerca
Biomèdica de Barcelona. L’edifici, construït al 2008 per Manel Brullet i Albert
de Pineda, disposa de 55.000
m2 d’espai per la investigació i està dotat de les més
avançades tècniques, tant pels treballs de recerca com per la seva pròpia
autosuficiència com edifici.
Platja de la Barceloneta
Parc de Recerca Biomèdica
C/. Marina.- Anem a l’esquerra. Passem per sota
de les torres bessones de 150
m. d’alçada del Hotel Arts i la Torre Mapfre.
Pl. dels Voluntaris.-La creuem cap a l’esquerra. A
la plaça hi trobem l’escultura “David contra Goliat, Goliat contra David” (tres
peus metàl·lics que sostenen una planxa), obra de André de Bries.
Plaça dels Voluntaris
Parc de les Cascades.- Seguim a l’esquerra. El
parc va ser dissenyat per l’equip
Mackay-Bohigues-Martorell i Puigdomènec per l’impuls dels Jocs Olímpics de
1992.
C/. Ramon Trias Fargas.- Girem a la dreta, vorejant
els Jardins d’Atlanta amb la xemeneia de la que fou fàbrica de gel, Industries
Folch, símbol de la potència industrial del antic poble de Sant Martí de
Provençals.
Av. Icària.- Anem a l’esquerra, vorejant el Parc
de Carles I.
Pg. Circumval·lació.- El mateix carrer que seguim
canvia de nom. Aquest passeig, de forma semicircular, passa entre el mur del
Zoo i les vies que surten de l’estació de França que queda a la dreta. Podem
veure l’espectacular edifici de Gas Natural, obra d’Enric Miralles i Benedetta Tagliabue.
Av. Marquès d’Argentera.- Sortim a una gran avinguda
d’edificis senyorials de principis del segle XX i anem a l’esquerra. Destaquem
l’estació de França construïda entre el 1924 i el1929 per la Maquinista Terrestre
i Marítima (enginyer, A. Montaner i arquitectes, Muguruza i Duran-Reynals). Té
més de 200 m.
de llarg per 100 m.
d’ample i vestíbul luxós de ferro forjat, bronze i marbre, amb 3 cúpules de
petxina; té 73 m.
d’ample per 13 d’alçada.
C/. Comerç.- Seguim a la dreta per aquest carrer
més ample del que és habitual a la zona, doncs el seu traçat segueix el glacis
(talús) de l’antiga Ciutadella. A la dreta hi trobem el Mercat del Born, antic
mercat central de fruita i verdura, construït amb forja de ferro al 1876 per
Antoni Rovira i J. M. Cornet i Mas. Al seu interior s’han trobat, enterrades al
subsòl, restes de cases del barri de Ribera de 1714.
Pg. del Born.- Anem a la dreta per aquesta petita
rambleta on s’han fet torneigs i justes, processons, autos de fe, carnavals,
fires de vidre i argenteria.... Hi ha un palau al número 17, la casa Meca del
segle XIV; una casa esgrafiada amb capella al 13, una casa amb balcó de ferro
amb dracs al 20, una botiga modernista adossada al absis de Santa Maria del Mar
i en aquest mateix absis, un portal gòtic flamíger amb la Verge del Fanalet.
C/. Sta. Maria.- Seguim recte resseguint els
murs de Santa Maria del Mar.
Fossar de les Moreres.- Creuem aquesta plaça
remodelada el 1989 que ocupa l’antic cementiri parroquial. És un lloc sagrat
del independentisme català i una flama encesa permanentment recorda els morts
del Setge de Barcelona (1713 – 1714). Segons Frederic Soler “Pitarra” –no s’hi
enterrà cap traïdor-.
Fossar de les Moreres
Pl. de Sta. Maria.- Girem a la dreta,
situant-nos davant de la porta principal de la basílica de Santa Maria del Mar.
Es tenen noticies de Santa Maria de les Arenes, dita així per haver estat
construïda damunt de l’antiga arena romana (circ romà), l’any 998 i d’un
cementiri cristià del 877 on es trobaren els ossos de Santa Eulàlia. L’església
actual es obra de Pere de Montagut del
1329, però no fou acabada fins el 1384. El seu interior, de tres naus, te
l’aspecte de tenir-ne una de sola, doncs els dos laterals tenen gairebé la
mateixa alçada que la nau central, molt esvelta, i suportada per columnes
octogonals. La seva forma permet una gran visibilitat, aspecte característic
del gòtic català. Les seves línees senzilles però airoses i encertades fan que,
per alguns, sigui l’església gòtica més bonica d’Europa, es a dir del mon, si
considerem el gòtic com una expressió artística purament europea. L’obra
literària de ficció històrica “La
Catedral del Mar” d’Ildefonso Falcones, ha tornat a posar de
moda aquest indret de la ciutat.
A la
plaça, botigues plenes de detalls, amb ràfecs de fusta i capelletes: a les
parets, esgrafiats, escuts, gàrgoles i un petit rosetó. També hi ha una font
del 1403.
Santa Maria del Mar
C/. Argenteria.- L’agafem en diagonal a
l’esquerra. Era el camí de mar des del Mercadal (ara Plaça del Àngel) fins a
Santa Maria, llavors arran de mar. Al segle XIV s’hi concentraven els
argenters. Al segle XVIII van anar marxant cap el carrer Ferran. Val la pena girar-se
i contemplar la basílica de Santa Maria des de ací.
C/. Basea.- Girem a l’esquerra. Hi ha restes de
la muralla romana i palaus típics catalans del segle XV. En aquest punt hi va
viure Joan de Serrallonga.
C/. La Nau.- Tornem a la dreta. Al xamfrà amb Basea hi trobem un gran
palau amb torre.
C/. Manresa.- Anem de nou a l’esquerra breument.
C/. Salvador Aulet.- Seguim recte, tot creuant la
Via Laietana i entrem per aquest carrer.
Davant tenim el campanar gòtic de Santa Àgata, sobre murs romànics, aguantats
per torres romanes.
C/. Sots Tinent Navarro.- Girem a l’esquerra
resseguint la muralla amb cinc torres romanes. Una volta entre dues d’elles,
sosté una ala del palau de la comtessa de Palamós, amb finestres romàniques,
gòtiques i un balcó del segle XVI.
C/. Pom d’Or.- Anem lleugerament a la dreta pel
costat de la muralla. Deu el seu nom al gran pom d’escala que lluïa a la casa
d’un antic mercader.
Pl. Traginers.- Girem a l’esquerra. Ací hi havia
l’angle sud-est de la muralla del segle IV que amb les invasions de gent del
nord aprofitaren la muralla romana i l’ampliaren.
C/. Hostal del Sol.- Seguim lleugerament a
l’esquerra. A l’antic Hostal del Sol hi va viure el comte Clagiostro (1770)
famós per les seves estafes.
C/. de la Fusteria.- Seguim recte. A l’esquerra hi veiem l’edifici de correus,
obra de Josep Goday i Jaume Torras de l’any 1927.
C/. Ample.- Girem a la dreta. Aquest carrer era
el centre aristocràtic entre els segles XVI i XIX. Al número 25 hi havia
l’Hostal de la Fontana
d’Or amb una teulada característica que serví, junt amb la torratxa de Montjuïc
i la torre del Rellotge del port per fer les triangulacions del meridià
Dunkerke-Paris-Barcelona. Els balcons i les façanes de les cases denoten el
passat noble d’aquest carrer.
Pl. de la Mercè.-
Seguin al carrer
Ample trobem la plaça de la
Mercè amb l’església del mateix nom. El temple es del 1765,
de l’arquitecte J. Mas i Ordal: model del temps de la Contrareforma i
única església a Barcelona amb façana sortint d’unes concavitats. Sobre la
cúpula hi ha una escultura de la
Mercè amb bronze obra de Miquel Oslé de l’any 1959,
substituint la de Maximí Solà (1917) trossejada
durant la guerra civil al 1936. La verge de la Mercè, juntament amb Santa Eulàlia, son les
patrones de Barcelona
Església de la Mercè // Plaça del Duc de Medinaceli
Pl. Duc de Medinaceli.- Seguin endavant trobem
aquesta plaça amb un monument dedicat a Galcerà Marquet, almirall català
continuador de la Crònica
de Ramon Muntaner. Les escultures son obra de J. Anicet Santigosa i Daniel
Campeny i va ser el primer monument amb ferro colat de la ciutat (1849). La
plaça es envoltada palaus renaixentistes.
C/. Josep Anselm Clavé.- Es el mateix carrer Ample
que canvia de nom i rep el del fundador dels Cors de Clavé que va néixer ací.
Rambla Sta. Mònica.- Creuem al passeig central
cap a la dreta.
Estació Metro Drassanes L3.- Final de la nostra ruta
No hay comentarios:
Publicar un comentario