Rutes per Barcelona 3

Ruta 275 anys d’història

Aquesta ruta reflexa les grans transformacions de la Barcelona de fora muralles i el front marítim central de la costa barcelonina. Començarem a la Barcelona del 92, una nova ciutat de disseny coneguda com la Vil·la Olímpica que, amb motiu de les Olimpíades de Barcelona 92, es crea des de 1986 a la façana litoral, ocupada fins al moment per fàbriques. S’obren, així, les platges de la Nova Icària, Bogatell i Mar Bella i es construeix el Port Olímpic. Queden units els barris de la Barceloneta i Poble Nou per un passeig marítim per vianants i bicicletes que voreja totes les platges.

Entrarem al Poble Nou per la seva Rambla, arteria vital de Sant Martí de Provençals, antic poble agregat a Barcelona. Al capdamunt trobarem, encara, alguns espais industrials que poc a poc van desapareixent convertits en jardins i noves vies com la prolongació de la Diagonal fins el mar i la Gran Via. Creuarem les vies del tren, en procés de reconversió, per un pont de disseny i entrarem al cor de la Vil·la del Clot, un altre poble agregat a Barcelona. Tornarem per una ruta post-olimpica amb el Teatre Nacional i l’Auditori i retrocedirem 275 anys entrant al Parc de la Ciutadella. Acabarem de nou, a la Vil·la Olímpica.

Ruta circular

Estació Metro L-4 Ciutadella Vil·la Olímpica

C/. Ramon Trias Fargas.- Girem a la dreta, vorejant els Jardins d’Atlanta amb la xemeneia de la que fou fàbrica de gel, Industries Folch, símbol de la potència industrial del antic poble de Sant Martí de Provençals.

Parc de les Cascades.- Anem a l’esquerra. El parc va ser dissenyat per l’equip Mackay-Bohigues-Martorell i Puigdomènec per l’impuls dels Jocs Olímpics de 1992.

Plaça dels Voluntaris.- La creuem per la dreta. Estem a la Vil·la Olímpica construïda pels Jocs Olímpics de1992. Aquesta mini-ciutat va servir d’allotjament als esportistes participants als jocs. El seu disseny va estar a càrrec dels arquitectes Oriol Bohigas, Josep Martorell, David Mackay i Albert Puigdomènech. A la plaça hi trobem l’escultura “David contra Goliat, Goliat contra David” (tres peus metàl·lics que sostenen una planxa), obra de André de Bries.

Av. del Litoral.- Anem a l’esquerra. Passem per sota de les torres bessones de 150 m. d’alçada del Hotel Arts i la Torre Mapfre.

Port Olímpic

Pg. Marítim de la Nova Icària.- Seguim recte i voregem el mar. Aquests son els terrenys de l’antiga Icària, zona industrial que deu el seu nom al record dels socialistes utòpics, una doctrina que barreja socialisme i anarquisme utòpic i que va predicar al 1840 Etienne Cabet a França. A Catalunya, Narcís Monturiol, l’inventor del submarí, s’hi adherí i convencé a molts treballadors del Poble Nou que calia fundar un nou poble en un país verge, Amèrica, i es compraren uns terrenys. Solament marxaren un centenar de persones, els terrenys promesos no reunien les expectatives i el projecte fracassà. El nom d’Icària, d’Ícar, el que volia arribar al sol, restà al Poble Nou com un ideal.

Veurem, a la dreta, el front marítim guanyat amb la construcció del Port Olímpic. Destaca un edifici rodó seu del Servei Meteorològic Estatal i que es obra de Álvaro Siza. A la dreta hi veiem la platja de la Nova Icària i a l’esquerra, el Parc de la Nova Icària amb un paviment, a la Plaça dels Campions, amb els noms de campions i destacats esportistes.

Port Olímpic

Pg. Marítim del Bogatell.- Seguim vorejant el mar. A la dreta, la Platja del Bogatell i el col·lector que, formant un espigó, llença al mar les aigües de la riera del Bogatell i, també, aigües residuals convenientment depurades.

Parc de la Mar Bella.- Anem girant a l’esquerra. A la dreta la Platja de la Mar Bella. Al parc s’hi poden veure restes de vaixells mig enterrats a la sorra.

Antigament, aquesta era la platja més neta de Barcelona i punt d’atracament de barques de pescadors de fora port. Aquí també hi havia l’anomenat barri de Pequín, on hi vivien un grup de famílies filipines.

 Parc del Bogatell

Pg. de Calvell.- Girem a l’esquerra breument. El seu nom es deu a la fàbrica de cordes de vaixell, la Corderia, que Pau Calvell tenia en aquest lloc al 1850.

Rambla del Poble Nou.- Anem a la dreta. Aquest passeig és la columna vertebral del barri i el límit del Pla Cerdà, ja que l’arquitecte municipal, Rovira i Trias, que també havia presentat un pla urbanístic, no ho posà gens fàcil a Cerdà. Al xamfrà amb el carrer Ramon Turró hi ha el Casino de l’Aliança del Poble Nou.

Rambla del Poble Nou

C/. Pere IV.- Anem a la dreta. Aquest carrer, que trenca la quadricula del Pla Cerdà, era el camí ral de Mataró o, la també anomenada, carretera de baix. A la cruïlla amb la Rambla hi ha un monument al Dr. Trueta, fill d’aquest barri.

Av. Diagonal.- Anem a l’esquerra breument. De nou es trenca el Pla Cerdà però ara per una via ja prevista. És el tram de Diagonal més nou, doncs no fa molts anys aquest espai estava ocupat pel malauradament famós Camp de la Bota on es produïren afusellaments a la guerra civil.

Parc Central del Poble Nou.- Creuem la Diagonal i hi entrem per qualsevol de les seves portes. Envoltat de parets, és un espai tranquil i silenciós, dissenyat per Jean Nouvel. Val la pena voltar-hi una estona.

Parc Central

C/. Marroc.- Anem a l’esquerra breument.

C/. Bilbao.- Girem a la dreta. Estem clarament a la quadricula del Pla Cerdà.

C/. d’Andrade.- Anem a la dreta.

Jardins del Clot de la Mel.- Creuem en diagonal a l’esquerra. Antiga partida rural, regada pel Rec Comtal, amb hortes i molins.

C/. Espronceda.- Anem a l’esquerra.

Rambla Guipúscoa.- Girem a la dreta. Passeig central amb jardins, envoltats de súper illes de cases de 16 plantes que serviren per reallotjar les famílies provinents del Camp de la Bota.

C/. Bac de Roda.- Anem a l’esquerra. El nom honora l’antic guerriller, Francesc Macià, executat a Vic el 1713, per ordre de Felip V.

Pont de Bac de Roda.- Conegut popularment com Pont Calatrava en honor al seu arquitecte Santiago Calatrava va ser construït entre el 1985 i el 1987. El pont fet amb arcs d’acer característics del autor serveix per creuar l’entramat de vies que surten de Barcelona en direcció nord. Aquest pont va rebre el premi FAD d’arquitectura el 1987.

Pont de Bac de Roda

C/. Clot.- Anem en diagonal a l’esquerra. Es l’antiga carretera del Vallès. Al xamfrà amb el carrer Espronceda hi ha la Torre del Fang que data del 1559.

C/. Escoles.- Girem a l’esquerra per un espai per vianants.

C/. Escultors Claperós (Parc del Clot).- Girem a la dreta i entrem al parc que ocupa l’espai dels antics tallers de RENFE. El parc fou dissenyat per D. Freixas i V. Miranda i s’hi ha conservat els arcs, l’aqüeducte, la xemeneia i els murs dels esmentats tallers.

Plaça de les Glòries Catalanes.- Anem a la dreta després de creuar el pont sota l’autopista. Estem en un dels grans nusos viaris de la ciutat on es troben la Gran Via, la Diagonal i la Meridiana. Dins de l’anella viaria, hi ha un monument al mesurament l’any 1792 del Meridià Dunquerke-Paris-Barcelona. També hi ha l’escultura “Dotze Glories Catalanes” d’Andreu Arriola i la font “Tempteig” commemorativa dels Jocs Olímpics.

Av. Meridiana.- Girem a l’esquerra per aquesta avinguda que segueix el traçat del Meridià Dunquerke-Paris-Barcelona. Hi trobem, a la dreta, el Teatre Nacional de Catalunya, obra de Ricardo Bofill al 1996. Al costat hi ha l’Auditori, de Rafael Moneo, inaugurat el 1999. A l’esquerra, podem veure prop, la Torre Agbar, de 145 m., obra de Jean Nouvel, inspirada en les torres de la Sagrada Família de Gaudí, (visible, també des de ací). La seva façana, equipada amb panells lluminosos LED, pot fer jocs de colors a voluntat.

Torre Agbar

Teatre Nacional

C/. Pujades.- Girem breument a la dreta.

Parc de la Ciutadella.- Anem a l’esquerra i entrem al parc. L’espai, deu el seu nom al haver estat el lloc on el 1714, Felip V, després de la derrota dels catalans, manà construir una fortalesa que dominés la ciutat. L’any 1868, el general Prim, cedí els terrenys a la ciutat; es conservaren els edificis de l’Arsenal, la Capella i el Palau del Governador i la resta es convertiren en jardins. El 1880 s’hi instal·là l’Exposició Universal i Josep Fontseré redissenyá l’espai afegint-l’hi el Castell del Tres Dragons, avui Museu de Zoologia, un umbracle i un hivernacle. El Zoo de Barcelona retallà espai al parc. Hi podem trobar-hi moltes escultures i espais monumentals, destacant La Cascada, de Fontseré i una glorieta romàntica, al davant un estany on s’hi pot passejar amb barca i la reproducció d’un mamut.

Parc de la Ciutadella

Parlament.- Seguim dins de la Ciutadella i hi trobem l’edifici del Parlament de Catalunya, ubicat a l’antic arsenal de la Ciutadella. Al seu davant, uns jardins dissenyats per Forestier, ocupen la Plaça d’Armes amb l’escultura de Josep Llimona, “El Desconsol”, la Capella i el Palau del Governador convertit amb escola. Anirem a la dreta i veurem l’escultura eqüestre del General Prim obra de Lluís Puiggener de 1887.

Parlament de Catalunya

Pg. de Circumval·lació.- Sortim del parc i anem a l’esquerra. Aquest passeig, de forma semicircular, passa entre el mur del Zoo i les vies que surten de l’estació de França que queda a la dreta. Podem veure l’espectacular edifici de Gas Natural, obra d’Enric Miralles i Benedetta Tagliabue.

Edifici Gas Natural

Av. Icària.- Seguim recte, el Pg. de Circumval·lació canvia de nom.

Estació Metro L-4 Ciutadella Vil·la Olímpica.- Creuem a la dreta per entrar al metro i acabar la ruta.

 Mapa de la ruta

10’5 Kms.

275 anys d’història de la Ciutadella de Felip V, al 1716, la Exposició Universal de 1888 i la Vil·la Olímpica iniciada el 1986 per les Olimpíades de 1992