Fonts de Collserola 2
Aquesta segona ruta surt de la pròpia ciutat de Barcelona, concretament de l’estació de Canyelles de la línia 5 del Metro, supera la Serra de Collserola i per el seu costat obac arriba fins als voltants de Cerdanyola del Vallès, contrastant així, la part assolellada, seca i mediterrània amb l’obaga molt més meridional i humida. És una ruta una mica llarga (15,2 Kms.) que pot fer-se en una matinal o als mesos de menys calor allargar-la a tota la jornada aprofitant els espais de lleure que hi trobarem.
Sortim de l’estació de Canyelles de la línia 5 del Metro en direcció a la Plaça Karl Marx, gran rotonda que distribueix el trànsit que ve de la Ronda de Dalt cap al Passeig de Valldaura, Via Favència i Passeig de la Vall d’Hebron. La voregem pel costat muntanya i girem a la dreta pel Antic Camí de St. Llàtzer. Tornem a la dreta per la Carretera Alta de Roquetes i a uns cent metres, girem a l’esquerra per una pista tancada amb una cadena. És el camí de St. Llàtzer que comença a pujar amb força. Aviat veiem dos grans edificis, la masia de Can Masdeu, del segle XVII, construïda sobre un emplaçament romà. Restaurada al segle XX, fou un convent i un hospital de leprosos i rep el nom de St. Llàtzer. El 1971 es construeix al costat un nou
Can Masdeu
edifici amb l’intenció de traslladar-hi les instal·lacions de Can Masdeu, cosa que no es realitza mai i els dos edificis queden abandonats. Actualment, la masia és un centre social ocupat amb residència i horts comunitaris i el nou edifici resta tancat però vigilat. Seguim pujant passant per entre les dues edificacions. La pista fa una ampla llaçada i ens deixa a un aparcament/mirador a tocar de la carretera del cementiri de Collserola. Som al Coll de la Ventosa, al límit del Barcelonès amb el Vallès Occidental i tenim unes bones vistes de la ciutat i si pugem fins al pas elevat que creua la carretera, també les tindrem sobre el Vallès.
Tibidabo des del Coll de la Ventosa
A la sortida de l’aparcament i tot creuant la carretera agafem una pista tancada per una cadena que s’enfila cap a la carena. Un cop a dalt, trobem l’ampla pista que ressegueix tota la serra. Anem a l’esquerra, deixant una pista a la dreta que porta a Can Ferrer, cases situades a un nivell superior al nostre. La pista baixa lleugerament fins a una cruïlla de camins. Som al Forat del Vent que, com el seu nom indica, és un dels passos per on el vent del nord entra a Barcelona i la neteja de la humitat del mar. Anem a la dreta pel segon camí que baixa lleugerament i s’interna al bosc. Aviat trobem una altra cruïlla i girem a l’esquerra per un corriol que baixa amb força, deixem un camí a l’esquerra i anem a trobar el llit del Torrent de St. Iscle i la Font de Can Ferrer, situada a la dreta del torrent, en una petita lleixa d’obra. El lloc és
Font de Can Ferrer
Racó salvatge del Torrent de St. Iscle
salvatge i humit. Seguim torrent avall i sortim a una pista que ve de la carretera del cementiri i l’agafem a l’esquerra. La vall s’obre i veiem la masia de Can Lloses i seguint pista avall
Bonics efectes de llum a la Font de Can Lloses
Font de Can Lloses
creuem un pont i arribem a una placeta. Un camí marcat a la dreta ens porta a la bonica font de Can Lloses, envoltada d’arbres i amb bancs i taules de fusta. Retornem a la pista i seguim baixant tot deixant un camí a l’esquerra. Poc més avall, deixem la casa de Can Fermí, a la dreta, i arribem a St. Iscle de les Feixes que trobarem tancat per un filat. Estem a la finca particular de Can Catà i si volem visitar-la haurem d’anar-hi el tercer diumenge del mes, doncs de no ser així els guardes ens trauran fora.
L’ermita de St. Iscle que podem veure actualment forma part d’una antiga capella romànica del segle X i el seu cementiri amb tombes antropomorfes. Des del segle XV al XVII es van fent modificacions, afegint-hi l’espadanya, dues capelles laterals que l’hi donen forma de creu llatina i es cobreix l’absis amb un retaule. El 1868, amb la desamortització de Mendizabal, deixa de ser parròquia i és adquirida pels propietaris de Can Catà. La pintura romànica trobada al absis, es troba al Museu Diocesà de Barcelona.
St. Iscle de les Feixes
St. Iscle de les Feixes
Deixem l’ermita i tornem a la pista que és oberta sempre i anem a la dreta resseguint el filat que tanca la propietat, a través del que es deixa veure algunes edificacions i el jardí romàntic de la casa de Can Catà que trobem en breu. Situats davant l’entrada del recinte veurem un edifici neobarroc de finals del segle XIX i una esplanada amb castanyers i un estany amb unes escales que baixen al jardí romàntic amb arbres de diferents espècies. Darrera nostra, un filat amb una porta i un camí que s’endinsa per una vall ens portaria a la Font Vella de Can Catà a través d’un bosc protegit d’arbres centenaris. La font, monumental, disposa d’una gran taula de pedra amb bancs, al més pur estil d’un palau, un amfiteatre i una cova artificial. Com St. Iscle, és visitable el tercer diumenge de mes.
Can Catà
Font de Can Catà
La gran taula de pedra de la font de Can Catà
Si hi hem entrat, tornem de nou a la pista i situats davant de la porta de Can Catà, anem a l’esquerra. Després d’una curta baixada, la pista es bifurca i nosaltres anem de nou, a l’esquerra planejant. Trobem una altre cruïlla i seguim sempre a l’esquerra. Al costat dret, viem els camps i la casa de Can Codina i algunes cases dels voltants de Cerdanyola. El nostre camí segueix per un bosc cada cop més frondós amb pujades i baixades. Deixem camins a esquerra i dreta i seguim per la marcada pista principal. En un revolt, creuem el Torrent de Can Codina per un gual de ciment i comencem a pujar. Aviat trobarem restes d’antigues feixes de cultiu convertides en prats i unes escales de pedra, a la dreta, que ens porten a la gran esplanada del berenador de Can Coll.
Torrent de Can Codina
Can Coll
Can Coll, situat al costat de la carretera BV-1415, és una àrea de lleure amb aparcament, bar, restaurant, serveis, barbacoes i taules per menjar-hi que els dies festius s’omple de gent amb ganes de gaudir d’un dia al aire lliure. La masia, situada en un turonet sobre la carretera, és un gran edifici del segle XV que alberga el Centre d’Educació Ambiental que dona informació del Parc de Collserola i te exposicions i projeccions d’audiovisuals de forma permanent i una granja. Es visitable dins dels horaris establerts. www.parccollserola.net/catalan/i_gaudir/centres/marcos_cancoll.htm
Font de Can Coll
Des del restaurant de Can Coll, un camí cimentat habilitat per cadires de rodes, surt amb baixada paral·lel a la carretera, fins a trobar una pista que hi ve i un aparcament de vehicles. En aquest punt, tenim a l’esquerra el Torrent de Can Coll que forma una petita resclosa amb un pont que la creua i una edificació de maons vermells; és la Font de Can Coll, actualment canalitzada. Sortim de nou a la pista que també creua el torrent i segueix planejant paral·lela, també, a la carretera. Arribem a una cruïlla de camins i seguim rectes sempre per la pista més marcada, que aquí comença a pujar. Sempre seguint amunt, deixem la Torre Grossa, gran masia ben visible a la nostra esquerra i el camí, que per la dreta ens duria al restaurant i àrea de lleure de Can Cerdà i a la Font de la Verge.
Nosaltres, però, seguim rectes amb pujada per una vall cada cop més densa. Deixem a l’esquerra, les instal·lacions d’un club de caçadors i un cop passat, un corriol indicat a l’esquerra ens porta a la Font dels Caçadors o Font de Can Güell que és a tocar del torrent.
Font dels Caçadors
Sortim de nou a la pista i seguim pujant, amb alguns trams força drets. La pista ens porta fins a la carena de la Serra d’en Fotja on trobem una altre pista que seguim a la dreta. Tenim molt bones vistes del Vallès i el Baix Llobregat amb Montserrat i St. Llorenç al fons.
Can Valldaura i Montserrat des de la Serra d'en Fotja
Anem fins a les cases del Portell de Valldaura i sortim, a la dreta a la carretera BV-1415, la creuem i en un petit aparcament que tenim al davant, trobem un corriol que baixa sobtadament. Davant nostre s’obre tota la Ciutat Comtal fins el mar. Una petita desviació a l’esquerra, ens porta a la Font de la Senyora o de la Marquesa.
Font de la Marquesa
Font de la Marquesa
Situats a la font de cara al mar, un camí fet amb escales de troncs pel costat d’una bassa segueix en clara baixada fins a sortir a una pista. Seguim baixant, deixant una escola a l’esquerra i un mur de pedra a la dreta que és la tanca del Parc del Laberint. Som al carrer dels Germans Desvalls que ens porta fins a la gran plaça davant del Velòdrom d’Horta. Anem a la dreta i situats al centre de la plaça, trobem unes escales a l’esquerra que ens porten a l’entrada del Parc del Laberint i seria un bon final de la caminada visitar totes les fonts d’aquest parc de pagament i, acabar a la Font de la Ninfa Egèria despres de sortir del laberint de Teseu.
Parc del Laberint
Font de la Ninfa Egèria
Si no volem pagar entrada, des del centre de la plaça seguirem el perfil del Velòdrom i anirem envers unes grans lletres. Ès el conjunt escultòric del Poema visual transitable en tres parts, de Joan Brossa que el 1984 va fer per adornar els jardins del Velòdrom. El poema va des de el naixement de la lletra mostrant una gran A fins a la destrucció del llenguatge, al final amb la mateixa A destruïda passant per altres lletres i signes.
Poema visual transitable
Hem anat baixant escales i sortim a la Ronda de Dalt. Anem a la dreta fins a la boca del Metro de Mundet L-3 i final del nostre recorregut.
Mapa de la ruta
Aquesta ruta, de 15,1 Qms. és recomanable tot l’any, encara que a l’estiu cal evitar les hores de sol fort. L’itinerari està parcialment senyalitzat.
No hay comentarios:
Publicar un comentario