Rutes jordimont: Ruta Collserola 1

Collserola sud-oest

Collserola es la serralada muntanyosa que tanca Barcelona pel nord i va del riu Besòs fins al Llobregat. Està orientada de nord-est a sud-oest amb una alçada mitjana de 400 m. sobre el nivell del mar i te com a punt culminant el cim del Tibidabo de 515 m.. És el pulmó de Barcelona i també, el regulador del clima de la ciutat, impedint que l’aire fred del nord hi arribi al hivern, però deixant que les marinades hi toquin de ple i refresquin a l’estiu. No obstant, això contribueix a que el clima de la ciutat sigui humit.

La part que toquem en aquesta ruta és la sud-oest que te com a punt més alt el cim de Sant Pere Màrtir de 384 m. que amb les seves característiques antenes, forma part destacada del “sky-line” de Barcelona. Es una ruta variada que combina les zones urbanes amb la muntanya, els parcs semi-urbans, els jardins i fins i tot amb un dels més imponents monestirs gòtics catalans i una mostra de l’arquitectura de Gaudí. El seu encant, però, es la vista, com si d’un balcó es tractés, sobre tota la ciutat, el Baix Llobregat, les muntanyes del Garraf, Montserrat i tota la carena de Collserola amb el Tibidabo i la Torre de Comunicacions que completen aquesta línea del cel de la Ciutat Comtal.

Aquest recorregut, considerat de dificultat mitjana, segueix en bona part, camins de muntanya on la orientació pot ser complicada i requereix un mínim de forma física pels desnivells (250 m. aprox.) que haurem de salvar inclús en alguns trams urbans.

La ruta, tot i no acabar al mateix lloc que al inici, s’ha considerat circular, doncs la distancia entre les dues estacions de Metro es de tan sols 500 m.

Ruta circular

Estació de Metro L-3 Zona Universitària

Avinguda Diagonal.- Comencem la nostra ruta seguint la Diagonal en pujada per la vorera del costat de muntanya. Als dos costats de l’avinguda veiem els últims edificis universitaris i, també el Palau de Congressos de Catalunya, situat a l’esquerra fent cantonada amb el carrer que porta al imponent edifici del hotel Juan Carlos I, ben visible al fons. A la dreta, deixarem un edifici semblant a un castell de conte de fades que és la Caserna del Bruc. Aquest punt de l’avinguda s’endreçà el 1924 per accedir al Palau Reial.

Parc de Cervantes.- Anem a la dreta creuant la porta d’entrada al parc. Tenim davant més de 10.000 rosers de 245 varietats diferents i que als mesos de floració –entre maig i juliol- poden tenir més de 150.000 roses obertes alhora i que omplen de perfum les cinc hectàrees que ocupa. A l’entrada, podem veure l’escultura “Serenitat” d’Eulàlia Fàbregues i més amunt els “Rombes bessons” d’Andreu Alfaro. També hi trobem un medalló dedicat a Concha Espina, una escultura a Àngel Ganivet i una altre a Joan Maragall. El roserar és, en realitat, una part del parc, doncs a la seva esquerra hi ha un espai de terrasses arbrades obert que enllaça la Diagonal amb la Ronda de Dalt.

Entrada al Roserar del Parc de Cervantes

Els Rombes Bessons d'Andreu Alfaro

Ronda de Dalt.- Hem pujat per tot el parc i sortim a aquest eix viari que envolta la ciutat; el creuem i anem lleugerament a l’esquerra.

C/. St. Joan de Déu.- Anem a l’esquerra fins a l’hospital del mateix nom, fundat l’any 1867 al barri de les Corts. Hem entrat al terme municipal d’Esplugues de Llobregat i la vista sobre el Baix Llobregat és espectacular.

Contrallum de la Zona Franca i el Port Industrial des de St. Joan de Déu

C/. Finestrelles.- Un cop passat l’hospital, girem a la dreta tot pujant. Tenim davant nostre el cim de Sant Pere Màrtir amb les seves característiques antenes. El seu nom recorda el coll per on passava la via romana que entrava al Baix Llobregat per la part alta de la ciutat.

C/. Joan Miró.- Anem a l’esquerra.

C/. Pau Vergós.- Girem a la dreta.

Plaça Mireia.- Creuem la plaça amb un berenador i la Font de la Mandra, d’aigües molt apreciades.

Carretera de les Aigües.- Girem a la dreta per damunt de la plaça i anem pujant fins al Mirador de les Aigües o dels Xiprers, amb una vista espectacular sobre la ciutat. A partir d’ací, el camí és totalment pla, ja que per sota hi passa la gran canonada que fa de repartidor d’aigua per Barcelona.

Camí de Sant Pere Màrtir.- Passada la caseta del guarda de la canalització, girem a l’esquerra per una pista enquitranada amb forta pujada que ens porta fins al cim de St. Pere Màrtir.

Cim de St. Pere Màrtir

Cim de Sant Pere Màrtir (384 m.).- Si fins aquí la vista era espectacular, ara ja és total, tenim els 360º al nostre abast; la ciutat i el mar, el Baix Llobregat i el Garraf, Montserrat i les planes vallesanes, el Pirineu, el Tibidabo, el Montseny, el Montnegre i el Maresme. Uns panells ens expliquen que en aquest punt hi havia una capella dedicada a Sant Pere de Verona erigida pels dominics del Convent de Santa Caterina. A l’any 1652 la capella serví de fortificació i fou abandonada diverses vegades fins que al 1885 començà a servir com a torre de telègraf òptic i fins a l’actualitat que encara fa aquest servei per les antenes de telefonia.

Montserrat des de St. Pere Màrtir

Edifici Walden des de St. Pere Màrtir

Els turons de Barcelona des de St. Pere Màrtir

Camí de Sant Pere Màrtir a Vallvidrera.- Baixem del cim recte per la carena fins el Coll del Portell on de nou podem contemplar la vista de la ciutat. Un parell de bancs ens ajuden a descansar i a gaudir del paisatge. Seguim per la carena fent petits desnivells, envoltats de bosc de pi, amb alguns exemplars de pi mediterrani destacables.

Àrea del Turó d’en Cors.- Arribem a una gran plaça i anem a la dreta per unes escaletes. A l’esquerra hi tenim el Turó d’en Corts o Puig Aguilar de 380 m. d’alçada amb molt bona vista, però eclipsat pel veí St. Pere Màrtir.

Oratori de Sta. Maria de Collserola.- Hi arribem pujades les escaletes des de l’àrea i passem pel seu davant. L’oratori, modern i fet amb rajoletes de colors, sempre està molt ben cuidat. Anem lleugerament a l’esquerra per un camí que penetra al bosc i baixa sobtadament. Més endavant sortim del bosc i seguim baixant per entre matolls alguns trams força pedregosos.

Oratori de Sta Maria de Collserola

Passeig de les Aigües.- Sortim de nou a la Carretera de les Aigües, aquí “Passeig” i anem a la dreta planejant fins una torre modernista clarament visible.

Passeig de les Aigües

El Camp Nou des del Passeig de les Aigües

Camí de la Lliça.- Anem a l’esquerra en forta baixada.

C/. del Saüc.- Seguim recta.

C/. Capella de Can Caralleu.- Seguim recta i baixant, envoltats d’edificis de luxe.

Passatge Blada.- Girem a la dreta amb lleugera pujada fins a l’entrada del Parc de l’Oreneta.

Parc del Castell de l’Oreneta.- Aquest parc semi-forestal té 17 hectàrees es va obrir el 1978 fruit de la fusió de les finques de la família Milà i el Castell de l’Oreneta de la família Tous. Anem pujant suaument i trobem les instal·lacions dels aficionats al maquetisme ferroviari que, com si d’una línia fèrria normal és tractés, tenen muntat un circuït amb estació, tallers, andanes i túnel que fa les delícies de petits i grans. Arribem a un coll un hi ha un parc infantil. Girem a l’esquerra uns metres i tornem a la dreta per començar la baixada. Passem per les instal·lacions d’una hípica singular, doncs els cavalls són en miniatura. El camí comença a baixar amb força fent llaçades a tocar de les cases i passant sota uns eucaliptus monumentals.

El trenet de l'Oreneta

C/. Gaspar Cassadò.- Sortim del parc i anem a la dreta fins a trobar unes escales a l’esquerra. Baixem, creuem el carrer de Montevideo i entrem al Monestir de Pedralbes.

Baixada del Monestir.- Seguim baixant escales fins a la Plaça del Monestir.

Plaça del Monestir de Pedralbes.- El nom “Pedralbes” prové de Petra Alba (pedra blanca), fent referència a les calcites primàries que formen el terreny on està situat el monestir. Seguim recte passant per davant del Reial Monestir de Pedralbes, un dels més bells exemplars del gòtic català, fundat per la reina Elisenda de Montcada el 1326 va estar també la seva última morada. Te un claustre de tres pisos, únic al mon, que és considerat un dels més espaiosos i harmònics del gòtic. Passem davant del Conventet (a l’esquerra), residència dels franciscans encarregats del culte del monestir. Els relleus romànics encastats al mur provenen de Sta. Maria de Besalú.

Reial Monestir de Pedralbes

Plaça de la Creu de Pedralbes.- Sortim a la plaça per la porta que tanca el recinte del monestir. La creu del centre de la plaça és de l’any 1936 amb relleus de sants catalans.

Creu de Pedralbes

C/. Bisbe Català.- Anem breument a la dreta.

Avinguda de Pedralbes.- Girem a l’esquerra per aquesta avinguda senyorial ornada amb til·lers, gravilees, pins, garrofers i arbres de Júpiter.

Jardins de William Shakespeare.- A mitja avinguda trobem aquesta plaça amb cases unifamiliars d’aspecte anglès.

C/. George R. Collins.- Anem a la dreta tot contemplant la porta en forma de drac de la finca Güell, obra d’Antoni Gaudí.

Finca Güell

Detall de la porta

C/. Fernando Primo de Rivera.- Girem a l’esquerra resseguint el mur del Palau Reial.

Jardins del Palau Reial.- Entrem a la dreta. El palau i els seus jardins son dins de les finques de Can Cuyàs i Can Baldiró adquirides per J. Güell Ferrer. Transformà Can Cuyàs en un palau projectat per Joan Martorell que posteriorment fou ampliat per E. Bona, Buigas i F. Nebot. Inaugurat el 1926, fou entregat al rei Alfons XIII. Davant de la porta hi ha una escultura d’Agapit Vallmitjana, la reina Isabel II amb Alfons XII als braços. Escultures i estanys son visibles a tots els racons, destacant un umbracle i una font de Gaudí envoltats d’un bosc de bambú i una creu de fusta donada per Rumania. Els jardins son obra de Rubió i Tudurí. Seguint els camins del jardí sortim a la Diagonal contemplant una monumental cascada.