Ruta 275 anys
d’història
Aquesta
ruta reflexa les grans transformacions de la Barcelona de fora
muralles i el front marítim central de la costa barcelonina. Començarem a la Barcelona del 92, una
nova ciutat de disseny coneguda com la
Vil ·la
Olímpica que, amb motiu de les Olimpíades de Barcelona 92, es
crea des de 1986 a
la façana litoral, ocupada fins al moment per fàbriques. S’obren, així, les
platges de la Nova Icària ,
Bogatell i Mar Bella i es construeix el Port Olímpic. Queden units els barris de
la Barceloneta
i Poble Nou per un passeig marítim per vianants i bicicletes que voreja totes
les platges.
Entrarem
al Poble Nou per la seva Rambla, arteria vital de Sant Martí de Provençals,
antic poble agregat a Barcelona. Al capdamunt trobarem, encara, alguns espais
industrials que poc a poc van desapareixent convertits en jardins i noves vies
com la prolongació de la
Diagonal fins el mar i la
Gran Via. Creuarem les vies del tren, en
procés de reconversió, per un pont de disseny i entrarem al cor de la Vil ·la del Clot, un altre
poble agregat a Barcelona. Tornarem per una ruta post-olimpica amb el Teatre
Nacional i l’Auditori i retrocedirem 275 anys entrant al Parc de la Ciutadella. Acabarem
de nou, a la Vil ·la Olímpica.
Ruta
circular
Estació Metro L-4 Ciutadella Vil·la Olímpica
C/. Ramon Trias Fargas.- Girem a la dreta, vorejant els Jardins d’Atlanta amb la xemeneia
de la que fou fàbrica de gel, Industries Folch, símbol de la potència
industrial del antic poble de Sant Martí de Provençals.
Parc de les Cascades.- Anem
a l’esquerra. El parc va ser dissenyat
per l’equip Mackay-Bohigues-Martorell i Puigdomènec per l’impuls dels Jocs
Olímpics de 1992.
Plaça dels Voluntaris.- La
creuem per la dreta. Estem a la
Vil ·la
Olímpica construïda pels Jocs Olímpics de1992. Aquesta
mini-ciutat va servir d’allotjament als esportistes participants als jocs. El
seu disseny va estar a càrrec dels arquitectes Oriol Bohigas,
Josep Martorell, David Mackay i Albert Puigdomènech. A la
plaça hi trobem l’escultura “David contra Goliat, Goliat contra David” (tres
peus metàl·lics que sostenen una planxa), obra de André de Bries.
Av. del Litoral.- Anem a l’esquerra. Passem
per sota de les torres bessones de 150 m . d’alçada del Hotel Arts i la Torre Mapfre.
Port Olímpic
Pg. Marítim de la Nova Icària.- Seguim recte i voregem el mar. Aquests son els
terrenys de l’antiga Icària, zona industrial que deu el seu nom al record dels
socialistes utòpics, una doctrina que barreja socialisme i anarquisme utòpic i
que va predicar al 1840 Etienne Cabet a França. A Catalunya, Narcís Monturiol,
l’inventor del submarí, s’hi adherí i convencé a molts treballadors del Poble
Nou que calia fundar un nou poble en un país verge, Amèrica, i es compraren uns
terrenys. Solament marxaren un centenar de persones, els terrenys promesos no
reunien les expectatives i el projecte fracassà. El nom d’Icària, d’Ícar, el
que volia arribar al sol, restà al Poble Nou com un ideal.
Veurem,
a la dreta, el front marítim guanyat amb la construcció del Port Olímpic.
Destaca un edifici rodó seu del Servei Meteorològic Estatal i que es obra de
Álvaro Siza. A la dreta hi veiem la platja de la
Nova Icària i a l’esquerra, el Parc de la
Nova Icària amb un paviment, a la Plaça dels Campions, amb els
noms de campions i destacats esportistes.
Port Olímpic
Pg. Marítim del Bogatell.- Seguim vorejant el mar. A
la dreta, la Platja
del Bogatell i el col·lector que, formant un espigó, llença al mar les aigües
de la riera del Bogatell i, també, aigües residuals convenientment depurades.
Parc de la
Mar Bella.- Anem girant a l’esquerra. A la dreta la Platja de la
Mar Bella. Al parc s’hi poden veure restes
de vaixells mig enterrats a la sorra.
Antigament,
aquesta era la platja més neta de Barcelona i punt d’atracament de barques de
pescadors de fora port. Aquí també hi havia l’anomenat barri de Pequín, on hi
vivien un grup de famílies filipines.
Parc del Bogatell
Pg. de Calvell.- Girem a l’esquerra
breument. El seu nom es deu a la fàbrica de cordes de vaixell, la Corderia , que Pau Calvell
tenia en aquest lloc al 1850.
Rambla del Poble Nou.- Anem a la dreta. Aquest
passeig és la columna vertebral del barri i el límit del Pla Cerdà, ja que
l’arquitecte municipal, Rovira i Trias, que també havia presentat un pla
urbanístic, no ho posà gens fàcil a Cerdà. Al xamfrà amb el carrer Ramon Turró
hi ha el Casino de l’Aliança del Poble Nou.
Rambla del Poble Nou
C/. Pere IV.- Anem a la dreta. Aquest carrer, que
trenca la quadricula del Pla Cerdà, era el camí ral de Mataró o, la també
anomenada, carretera de baix. A la cruïlla amb la Rambla hi ha un monument al
Dr. Trueta, fill d’aquest barri.
Av. Diagonal.- Anem a l’esquerra breument. De nou
es trenca el Pla Cerdà però ara per una via ja prevista. És el tram de Diagonal
més nou, doncs no fa molts anys aquest espai estava ocupat pel malauradament
famós Camp de la Bota
on es produïren afusellaments a la guerra civil.
Parc Central del Poble Nou.- Creuem la Diagonal i hi entrem per
qualsevol de les seves portes. Envoltat de parets, és un espai tranquil i
silenciós, dissenyat per Jean Nouvel. Val la pena voltar-hi una estona.
Parc Central
C/. Marroc.- Anem a l’esquerra breument.
C/. Bilbao.- Girem a la dreta. Estem clarament a
la quadricula del Pla Cerdà.
C/. d’Andrade.- Anem a la dreta.
Jardins del Clot de la Mel.-
Creuem en diagonal a l’esquerra.
Antiga partida rural, regada pel Rec Comtal, amb hortes i molins.
C/. Espronceda.- Anem a l’esquerra.
Rambla Guipúscoa.- Girem a la dreta. Passeig
central amb jardins, envoltats de súper illes de cases de 16 plantes que
serviren per reallotjar les famílies provinents del Camp de la Bota.
C/. Bac de Roda.- Anem a l’esquerra. El nom
honora l’antic guerriller, Francesc Macià, executat a Vic el 1713, per ordre de
Felip V.
Pont de Bac de Roda.- Conegut popularment com
Pont Calatrava en honor al seu arquitecte Santiago Calatrava va ser construït
entre el 1985 i el 1987. El pont fet amb arcs d’acer característics del autor
serveix per creuar l’entramat de vies que surten de Barcelona en direcció nord.
Aquest pont va rebre el premi FAD d’arquitectura el 1987.
Pont de Bac de Roda
C/. Clot.- Anem en diagonal a l’esquerra. Es
l’antiga carretera del Vallès. Al xamfrà amb el carrer Espronceda hi ha la Torre del Fang que data del
1559.
C/. Escoles.- Girem a l’esquerra per un espai per
vianants.
C/. Escultors Claperós (Parc del Clot).- Girem a la dreta i entrem
al parc que ocupa l’espai dels antics tallers de RENFE. El parc fou dissenyat
per D. Freixas i V. Miranda i s’hi ha conservat els arcs, l’aqüeducte, la
xemeneia i els murs dels esmentats tallers.
Plaça de les Glòries Catalanes.- Anem a la dreta després de
creuar el pont sota l’autopista. Estem en un dels grans nusos viaris de la
ciutat on es troben la Gran Via , la Diagonal i la Meridiana. Dins
de l’anella viaria, hi ha un monument al mesurament l’any 1792 del Meridià
Dunquerke-Paris-Barcelona. També hi ha l’escultura “Dotze Glories Catalanes”
d’Andreu Arriola i la font “Tempteig” commemorativa dels Jocs Olímpics.
Av. Meridiana.- Girem a l’esquerra per aquesta
avinguda que segueix el traçat del Meridià Dunquerke-Paris-Barcelona. Hi
trobem, a la dreta, el Teatre Nacional de Catalunya, obra de Ricardo Bofill al
1996. Al costat hi ha l’Auditori, de Rafael Moneo, inaugurat el 1999. A l’esquerra, podem
veure prop, la Torre Agbar ,
de 145 m .,
obra de Jean Nouvel, inspirada en les torres de la Sagrada Família de Gaudí,
(visible, també des de ací). La seva façana, equipada amb panells lluminosos
LED, pot fer jocs de colors a voluntat.
Torre Agbar
Teatre Nacional
C/. Pujades.- Girem breument a la dreta.
Parc de la Ciutadella.- Anem a l’esquerra i entrem al parc. L’espai, deu el seu
nom al haver estat el lloc on el 1714, Felip V, després de la derrota dels catalans,
manà construir una fortalesa que dominés la ciutat. L’any 1868, el general
Prim, cedí els terrenys a la ciutat; es conservaren els edificis de l’Arsenal, la Capella i el Palau del
Governador i la resta es convertiren en jardins. El 1880 s’hi instal·là
l’Exposició Universal i Josep Fontseré redissenyá l’espai afegint-l’hi el
Castell del Tres Dragons, avui Museu de Zoologia, un umbracle i un hivernacle.
El Zoo de Barcelona retallà espai al parc. Hi podem trobar-hi moltes escultures
i espais monumentals, destacant La
Cascada , de Fontseré i una glorieta romàntica, al davant un
estany on s’hi pot passejar amb barca i la reproducció d’un mamut.
Parc de la Ciutadella
Parlament.- Seguim dins de la Ciutadella i hi trobem
l’edifici del Parlament de Catalunya, ubicat a l’antic arsenal de la Ciutadella. Al
seu davant, uns jardins dissenyats per Forestier, ocupen la Plaça d’Armes amb
l’escultura de Josep Llimona, “El Desconsol”, la Capella i el Palau del
Governador convertit amb escola. Anirem a la dreta i veurem l’escultura
eqüestre del General Prim obra de Lluís Puiggener de 1887.
Parlament de Catalunya
Pg. de Circumval·lació.-
Sortim del parc i anem a l’esquerra. Aquest passeig, de forma semicircular,
passa entre el mur del Zoo i les vies que surten de l’estació de França que
queda a la dreta. Podem veure l’espectacular edifici de Gas Natural, obra
d’Enric Miralles i Benedetta Tagliabue.
Edifici Gas Natural
Av. Icària.- Seguim recte, el Pg. de
Circumval·lació canvia de nom.
Estació Metro L-4 Ciutadella Vil·la Olímpica.- Creuem a la dreta per entrar al metro i acabar la ruta.
Mapa de la ruta
10’5
Kms.
275
anys d’història de la
Ciutadella de Felip V, al 1716, la Exposició Universal
de 1888 i la Vil ·la Olímpica iniciada el 1986
per les Olimpíades de 1992
No hay comentarios:
Publicar un comentario