Panoràmica dels Turons des de la Carretera de les Aigües
Aquest és un recorregut singular. La ciutat de Barcelona sovint és vista com un gran pla de carrers quadriculats amb nucli central històric i un port envoltats per la Serra de Collserola al nord i el mar i el penyal de Montjuïc al sud. Res més lluny d’això. Des del cim del Tibidabo, punt culminant de Collserola, es despenja una carena muntanyosa que baixa cap a mar, primer, i es divideix en dos trams, un cap a l’est i l’altra cap a l’oest. Això forma els set turons de Barcelona. El central és el Turó de la Creueta del Coll i cap a l’est hi ha el Turó del Carmel, el Turó de la Rovira i el Turó de la Peira. A l’oest hi ha el Turó del Putget, el Turó de Monterols i el Turó de Modolell. Aquesta cadena muntanyosa integrada a la ciutat passa desapercebuda des del centre, però és un important pulmó verd i un mirador magnífic.
Turó de la Peira, Carmel i Creueta del Coll des de Vilapicina
Comencem la nostra ruta a l’estació de Vilapicina del metro (L-5) al passeig de Fabra i Puig i girem a la dreta pel carrer Canfranc amb pujada. Creuem una petita plaça, agafem a la dreta el carrer Beret i girem a l’esquerra tot pujant unes escales que donen entrada al Parc del Turó de la Peira. Per anar al cim es pot pujar per qualsevol camí, però el més aconsellable es anar a l’esquerra passant entre una escola i un camp de futbol per sortir a una esplanada amb una bifurcació de camins. Agafem el de la dreta i tot pujant arribarem al cim del Turó de la Peira (136 m.) amb una creu i la primera vista espectacular.
Cim del Turó de la Peira
Tornem a l’esplanada pel mateix camí que hem pujat i ara anem a la dreta pel camí que baixa fins al carrer de la Vall d’Ordesa i surt de nou al passeig de Fabra i Puig. El creuem i anem pel carrer Cartellà que va paral·lel al passeig però a un nivell inferior. En arribar a la plaça Castelao, girem a la dreta pel carrer Tajo, de nou amb pujada. Al capdamunt, anem a l’esquerra pel passeig de Maragall i anem trobant cases enjardinades, algunes d’estil modernista, destacant la Torre Giol, a la cantonada amb el passeig de la Font d’en Fargues.
Carrer d'Horta i Torre Giol
Agafem aquest passeig a la dreta i el seguim fins a l’avinguda de Frederic Rahola que seguim a l’esquerra. Som a una de les zones senyorials de Barcelona al peu del Turó de la Rovira. Sortim al carrer Pedrell i seguim recte pujant unes escales que ens porten al carrer Montserrat Casanovas i a l’entrada del Parc del Guinardó. Pugem per un ample camí que va fent llaçades per una zona de bosc i surt, ja a una certa alçada, al carrer Maurici Vilomara que seguirem fins que comença a baixar. De nou, agafarem un camí a l’esquerra que segueix pujant fent llaçades fins un coll amb una placeta des d’on anirem a la dreta i pujant fins al carrer Panorama que fa honor al seu nom amb una vista panoràmica de Barcelona. Girarem a la dreta pel carrer de Marià Labèrnia que ens portarà directament al cim. Som al Turó de la Rovira (261 m.) envoltats de bunkers i antenes. L’espai està ressenyat a través d’uns panells indicatius de Memòria Històrica, doncs aquest mirador privilegiat va ser un punt clau a la Guerra Civil i va tindre instal·lades unes bateries fins a finals del segle XX. Personalment, penso que el Turó de la Rovira, te la millor vista de la ciutat de Barcelona i fins i tot es pot veure el Pirineu.
Bunkers del Turó de la Rovira
La barriada del Turó de la Rovira
La Sagrada Família des del Turó de la Rovira
Per baixar del Turó de la Rovira ens hem de situar davant del dipòsit d’aigua que hi ha al seu cim i agafar un camí que baixa per la dreta fent llaçades i surt al carrer del Turó de la Rovira, que agafem breument a l’esquerra. El carrer gira sobtadament a la dreta i quant dona la sensació de que quedarà tallat, trobem un camí a l’esquerra que segueix baixant enmig de bosc. Haurem d’anar deixant tots els trencalls de la dreta i dirigir-nos a una empinada escala que surt al carrer de la Gran Vista. Anem a l’esquerra i sortim al coll del Carmel, creuat pel carrer del Santuari i la carretera del Carmel. Davant nostre tenim el modern edifici del Santuari del Carmel i l’església antiga situats dalt d’un mur amb unes curioses pintades d’art urbà. Anirem a l’esquerra a buscar el pas de vianants a la cantonada de la carretera del Carmel i el carrer Pau Ferran i, cap a la dreta remuntarem el mur del santuari fins a la seva tanca, just davant de l’església antiga per un corriol. Anirem seguint aquesta tanca de filat per un corriol evident i pujador que en pocs minuts ens durà al cim del Carmel (265 m.).
Santuari vell del Carmel
Santuari nou del Carmel
Cim del Carmel amb el Turó de la Rovira al fons
En tot aquest tram no hem deixat de veure Barcelona a vol d’ocell, però ara estem dalt del més alt dels turons, i també el més desolat. Tal i com hi hem arribat, el camí continua evident cap a la dreta per una careneta. Creuem una pista i baixem fins al carrer del Santuari que seguim a l’esquerra. Arribem a la plaça de Salvador Allende i a l’esquerra trobem el Santuari de la Mare de Déu del Coll.
Santuari de la Mare de Déu del Coll
Seguim baixant i girem a l’esquerra pel passeig de la Mare de Déu del Coll. A la cruïlla amb Funoses Llossàs podem veure a la dreta l’antiga estació d’autobús de Vallcarca al Coll i una mica més avall, al número 79 la torre modernista Salvador Sansalvador, obra de l’arquitecte Josep Mª Jujol. Poc més avall, entrem a la dreta, al parc de la Creueta del Coll, organitzat dins d’una antiga pedrera amb terrasses i un llac al mig amb una escultura de Chillida que es reflexa a l’aigua. Anirem vorejant el llac per la seva dreta i remuntant les terrasses fins un replà al peu del penya-segat de la pedrera. D’aquí surt un empinat corriol que ens portarà fins la carena i girant a la dreta pel costat d’una barana de fusta fins el cim de la Creueta del Coll (245 m.), on hi ha una creu de ferro i de nou una meravellosa vista sobre la ciutat. El fet d’haver estat una pedrera, el fa ser el més agresta dels turons.
Parc de la Creueta del Coll amb l'escultura de Chillida
El Turó de la Creueta del Coll
De retorn, seguim de nou la barana de fusta desfent el camí fet, però ara no deixarem la carena i la barana fins el final, just a l’altre costat del parc. Als nostres peus tenim la cubeta excavada per l’extracció de pedra que alberga el llac. Sortim al carrer Castellterçol i anem a l’esquerra i sortim de nou al passeig de la Mare de Déu del Coll a la cruïlla amb Baixada de santa Maria. Agafem aquest últim a la dreta. Girem de nou a la dreta pel carrer Pau Ferran i arribem a la placeta Montserrat. Per tal de guanyar alçada còmodament, pugem a l’esquerra per les escales automàtiques del carrer Jaume Cabrera fins al carrer Pere Llobet que agafem a la dreta. Arribem al carrer del Portell i seguim a la dreta per entrar al bosc per un camí barrat als vehicles. Anirem sempre pujant i fent llaçades seguin les indicacions de Parc Güell. En un petit collet creuarem la porta d’entrada a la joia arquitectònica que és el Parc Güell, deixant a l’esquerra la casa Martí i Trias i la baixada a la zona monumental del parc obra d’Antoni Gaudí.
Zona monumental del Parc Güell
Aquest espai és de pagament. Nosaltres anem a la dreta per un ample camí carener fins al concorregut Turó de les Tres Creus (183 m.) que segurament trobarem ple de turistes que aprofiten les bones vistes que te de la ciutat. Aquest és el “turó addicional”, ja que no és altre cosa que una llarga carena que baixa del Turó del Carmel, però que per estar en un lloc tant emblemàtic com el Parc Güell mereixia la seva menció.
Turó de les Tres Creus
Sortim del Turó de les Tres Creus pel camí que porta a la zona monumental. Des de aquest punt, però després de fer un parell de llaçades anem a la dreta per un camí que surt del parc per la Baixada de la Glòria que tindrem davant nostre tant bon punt arribem a les escales metàl·liques que baixen a l’avinguda del Coll del Portell, que creuarem i ens disposarem a baixar per aquest espectacular carrer amb escales mecàniques només de pujada i que és una de les vistes emblemàtiques de Barcelona.
Baixada de la Glòria
Baixada de la Glòria i Pont de Vallcarca
Sortim a l’avinguda de Vallcarca i anem a la dreta en direcció al seu famós pont que veiem més amunt. La fisonomia del lloc ens demostra clarament que estem al llit de la riera de Vallcarca, ara convertida en avinguda. El pont, construït el 1923, va ser un dels primers ponts construïts amb formigó armat i hi destaca un fris d’escuts amb lleons alats. Poc abans d’arribar al pont, ens desviem a l’esquerra, amb pujada, pel carrer Gomis tot vorejant els jardins de Manuel Blancafort i, ara sí, passem per sota del pont. Un cop passat, fem un gir de 180º a l’esquerra i pugem per la Baixada de Gomis fins a la part alta del pont. Un cop a dalt, creuem l’avinguda de la República Argentina i seguim pujant pel carrer Claudi Sabadell. Anem breument a la dreta pel carrer Portplà i seguim a l’esquerra pel de Marmellà. A uns 50 m. trobem l’entrada del Parc del Putget a l’esquerra. Hi entrem i comencem a pujar escales, sempre amb tendència a anar a la dreta, fins el cim del Turó del Putget.
Barcelona des del Turó del Putxet
Turó del Putxet
Som a 182 m. sobre el nivell del mar i podem contempla r una vista completa de la ciutat, ja que, la seva situació privilegiada abraça Montjuïc, el Port, Vila Olímpica, Fòrum i tot el centre de la ciutat, però també, l’altre Barcelona, els barris d’Horta-Guinardó, Nou Barris, des d’on venim, i tota la Vallla finca Torre Espanya, propietat de la família Morató. El terreny, molt inclinat, està disposat en terrasses amb una variada vegetació que mereix una visita particula r per la seva bona contempla ció.
Tots els camins de baixada van fent llaçades i conflueixen a la sortida del carrer Manacor, que agafem a la dreta. Al nº 3 hi vivia la pintora russa, Olga Sacharoff que retratà molt bé l’ambient d’aquest barri. Girem a l’esquerra pel carrer del Putget. Al nº 19 hi trobem la casa d’en Cortada, “el milionari del Putget”. Sortim a la Ronda del General Mitre i seguim a la dreta després de creuar-la. Per la vorera del costat mar anirem fins al carrer Berlinès que agafarem a l’esquerra, pujant escales. Hi veurem un edifici d’estil àrab, anomenat edifici Alhambra. Desemboquem a la Pla çala lla gosta “The Boston Grasshoper” que hi ha sobre l’Ajuntament de Bòston. Seguim, tot pujant, pel passatge Hercegovina envoltats de moreres bla nques fins l’entrada al Parc de Monterols o Turó de Monterols. Es un petit turonet a 124 m. sobre el nivell del mar, al mig de les cases, urbanitzat l’any 1900 per Lluís Riudor i actualitzat el 1947. És un jardí rústec amb garrofers, alzines, pins, roures... com si d’un paratge mediterrani natural es tractes i una illa de silenci envoltada d’alguns dels carrers més transitats de Barcelona.
The Boston Grasshoper
Turó de Monterols
Sortim cap a la dreta pel carrer Gualbes, creuem el carrer Muntaner i entrem a la plaça Adrià. La interessant font, anomenada “La Lliçó” i l’escultura de les nenes llegint son obra de Silvestre de Edeta. Al moment d’escriure aquesta ressenya, és lamentable l’estat de deixadesa d’aquesta plaça que contrasta amb el nivell de vida del barri. Creuem la plaça i el carrer Santaló i girem a l’esquerra pel carrer Vallmajor per arribar al Convent de les Mares Agustines situat al capdamunt del Turó de Modolell (126 m.). Aquest últim turó és imperceptible ja que està totalment urbanitzat i integrat a la trama urbana. Només el fet que des de aquest punt tot fa baixada i el nom del carrer paral·lel al de Vallmajor ens recorden el lloc. El convent, consagrat a Maria Magdalena, és situat a la cantonada de Vallmajor amb Copèrnic, i ha estat més famós per haver-se convertit en un presidi amb cambres de tortura (txeques) durant la guerra civil, que no pel seu ofici religiós. El 1940 fou visitat per Himmler en un viatge a Barcelona i el 1942, ja de nou ocupat per les Mares Agustines, s’erigí una escultura de la Mare de Déu de la Mercè, patrona dels captius i presoners.
Convent de les Mares Agustines
Aquests records potser no son el millor per acabar la ruta però l’historia es així. Tot el recorregut, però, ens ha portat a fer un vol d’ocell per Barcelona, per aquesta altra Barcelona muntanyosa que l’entramat urbà ens amaga i perquè no, també reviure la seva historia.
El transport de tornada des d’aquest punt és possible a través del carrer Copèrnic, baixant a la dreta fins a General Mitre on hi passen diverses línies d’autobusos, o anant a l’esquerra fins al carrer Balmes, també amb diverses línies d’autobusos. Anant a l’esquerra pel carrer Balmes arribarem al carrer Pàdua on hi trobem l’estació del mateix nom de la L-7.
Recorregut total: 14,1 Qms.
Desnivell acumulat de pujada: 660 m.
Mapa de la ruta
Perfil de la ruta
